Beethoven, el tomb crucial en la vida del geni (2/5)

En aquest capítol podeu escoltar: Sonata per a violí i piano núm. 9, op. 47, "Sonata a Kreutzer"; Sonata per a piano núm. 17, en re menor, op. 31 "La tempesta". A trenta anys, Ludwig van Beethoven (1770-1827) ja havia demostrat la seva personalitat arrauxada, el seu instint revolucionari i el seu formidable talent amb obres de tots els gèneres. Però va ser aleshores quan va arribar el sotrac existencial que va marcar la seva vida per sempre més: la sordesa era creixent i irreversible, i condicionaria tota la seva creació i la seva raó de viure. És d'aquesta època la cèlebre carta adreçada als seus germans i coneguda com a "Testament de Heiligenstadt", en què Beethoven parla per primera vegada de la seva sordesa, del seu caràcter, dels neguits i les pors que l'assetgen, de l'ombra del suïcidi: però la música és el seu refugi, el que el consola i que el redimeix, el que l'empeny a seguir vivint i creant.